Rocafort de Queralt 8:00
Trobada a les
5:30 al Sorli Discau de Premià de Dalt per agafar l'autopista cap a
Tarragona. A aquestes hores, a més de 4
bojos com nosaltres només hi ha els altres 4 bojos que tornen de festa.
La sortida,
puntual, a les 8 del Pavelló Esportiu de Rocafort de Queralt (no confondre amb
el Roquefort del formatge); l'Ajuntament ha habilitat el pavelló i el camp de
futbol com aparcament... que n'aprenguin.
Els primers
quilòmetres fins a Poblet són de baixada i tothom va a saco; de fet el
motorista dels mossos i el cotxe de l'organització que obren la marxa són els
que fan el tap.
A partir de
Poblet hi ha el primer port, llarg i sense excessiu desnivell, però de pujada constant. A dalt del Coll de
Prades tenim el primer avituallament.
Segueix una
ràpida baixada passant per Vilanova de Prades fins enllaçar amb el segon port,
el de les Crestes de la Llena. El
paisatge des d'aqui és espectacular, es divisa tota la plana de l'Urgell fins
el Montsec i el Pirineu al fons.
Foto moguda per la velocitat de vertigen...
Foto moguda per la velocitat de vertigen...
Aquí la carretera
va planejant però està en bastant mal estat, amb molta grava.
Els següents
quilòmetres no tenen massa dificultat i anem canviant de carreteres; passem de
nou per Poblet (a la sortida ens trobem el segon avituallament a la Font de
l'Abat Siscar (ferroginosa i amb magnesi).
També passem per l'Espluga de Francolí i Blancafort fins arribar al km.
102 on ens trobem la bifurcació curta/llarga.
A partir d'aqui els que fan l'opció curta només tenen uns 7 km., sense
dificultat, però com que nosaltres anem sobraos fem l'opció llarga.
De seguida vé el
tercer coll, el de Forès, amb l'avituallament una mica abans de coronar-ho, al
mateix poble. Dalt del coll hi ha
ventiladors que, afortunadament, no funcionen i no emprenyen amb el seu ventet.
Com pujada no seria res de l'altre món, però quan es porten més de 100 km., les
rampes al 10% són prou emprenyadores.
A continuació,
baixada vertiginosa cap a Ciutadilla. En
aquesta baixada ens trobem un participant que ha patit una caiguda i està
bastant magullat, esperem que no sigui rés més greu.
Passem Guimerà i
Valfogona de Riucorb. Llocs no masssa coneguts (almenys pels barcelonins) però
molt interessants. És l'hora del vermut
i les terreses estan plenes -ens miren amb cares de dir: tant a gust com estem
nosaltres i mira aquests...-
I ens anem acostant
a la "putadeta" del dia. La
pujada al Collet de les Pinyes: un
parell de km. per pista forestal encimentada amb grava a on el GPS arriba a
marcar el 18%. Afortunadament, un cop
superat el primer i més dur tram ens trobem un altre avituallament.
A partir d'aquí,
tornem a passar al peu d'uns altres ventiladors i ja és casi tot baixada.
A l'arribada,
dutxa, plat de pasta, bocata i tornada cap a casa.
Gràcies al C.C.
Rocafort de Queralt i a tots els voluntaris per la seva dedicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada