2a. Massi Font-Romeu, diumenge 25/9. (Carretera)

2a. MASSI FONT-ROMEU (França) -CARRETERA-
Diumenge 25 de Setembre
126 km.
Sortida a les 9 de Font-Romeu (Oficina de Turisme)
Recorregut: Font Romeu - Col du Calvaire (6 km. 320 m.) - La Llagonne - Col de la Llose (10 km. 320 m.) - Caudies de Conflent - Col de Creu (15 km. 678 m.) - Matemale - Formiguères - Les Angles - La Llagonne - Bolquère - Col d'Egat (15 km. 600 m.) - Font Romeu.

4 avituallaments, dinar, regal sorpresa i pack benvinguda (?).

Més info e inscripcions a: www.lamassifontromeu.com i www.bicinscripcions.com.

Allons, enfants de la patrie!

 

Desprès del dia de continua pluja del dissabte, el diumenge amaneix amb un sol radiant i sense un núvol (fa fred, això si, estem a 5 graus). Fa pinta que tindrem un bon dia ciclista. Un cop recollits el dorsal i el pack benvinguda (que consisteix en la samarreta commemorativa habitual, un bidó Massi i una llauna de paté... a més de moooolta publicitat de Font-Romeu) ens preparem al calaix de sortida de la que hem pensat serà la darrera cicloturista de la temporada.

A les 9, sortida neutralitzada (que, com sempre, no sabem què vol dir neutralitzada, si la gent va a saco) en baixada 3 km. fins el forn solar, davant del que passarem uns quants cops avui. A partir d'aquí, el Coll del Calvari, que vol dir tornar a passar per on hem sortit i agafar la D-618. Tot i ser un port sense complicacions, els primers metres se'ns atraganten i sembla que no podem pujar (el Miquel, que té estudis i ha llegit molt, desprès ens il·luminarà amb la teoria que això es deu a l'alçada -estem a més de 1.700 m.-).

Per aquesta carretera, i en lleuger descens, ens acostem fins la rotonda de Mont-Louis, on encara queden vestigis de la caserna militar. A no gaire distància d'aquesta rotonda agafem una carretera veïnal (D-32) en no gaire bon estat que ens porta fins el pàrquing del Pla de Llosent (lloc de sortida de pistes d'esquí nòrdic, molt abundants en aquesta zona). Per la D-32 arribem al Coll de la Quillane, on hi ha un aeròdrom amb planejadors (vol sense motor). Aprofitant que és un tram recte i amb un mica de baixada comencen els piques i tothom vol anar davant. A continuació trobem el segon port, el Coll de la Llosa, que tampoc té massa complicació. Durant la pujada podem admirar el paisatge, entre el que destaquen les cicatrius al Roc d'Aude, muntanya sobre Els Angles, que són les pistes d'esquí. Passat el Coll de la Llosa ve una llarguíssima baixada d'uns 15 km. i més de 800 m. La carretera està en bastant mal estat i hi han algunes corbes realment molt perilloses (de les que ja ens han avisat a la sortida), molt bé senyalitzades per l'organització que ha posat voluntaris. El paissatge és realment maco-maco, boscos d'avets i penya-segats impressionants. Tant impressionants que, si en alguna corba perdéssim el control, la caiguda seria d'aquelles en les que res et fa ja mal i han d'enviar les restes al Jeffersonian (veure la sèrie "Bones") per reconstruir-les. Baixar per aquí en dies de pluja deu ser per cagar-se potes avall.

Al poc de començar la baixada ens trobem la primera desviació per fer el recorregut extra-curt (randonée) de 60 km. que estalvia gran part de la baixada i de la consegüent pujada. Passem en baixada per Ayguatébia, bonic poblet, fins arribar al barranc de la rivière de Cabrils (sí, de Cabrils) que marca el començament del port llarg de la jornada. És el Coll de Creu, de més de 15 km., i gairebé 700 m. Només té un parell o tres de rampes fortes però 15 km. es fan llargs. Afortunadament, a mig camí trobem el poble de Railleu, on hi ha l'avituallament. Aquest coll, en el document que ens han donat a la sortida, en la versió catalana, diu "la Creu de coll uterí" (sic). Vés a saber com han fet la traducció! Superat el Coll de la Creu vé una altra baixada fins Matemale, que seria molt divertida si no fos per la quantitat de grava que hi ha. Ja ho diuen bé els francesos: "soyez prudent". Les vistes tornen a ser magnífiques: Matemale, Les Angles, Mont Llaret, el Carlit... Quan ja pensem que anem directament cap a Els Angles, on hi ha un altre avituallament, no, ens fan passar primer per Formiguères. Sort que no té massa desnivell i es pot fer a bon ritme. Fem la volta a l'embassament de Matemale per la D-32 fins arribar de nou al Coll de la Quillane, aquell de l'aeròdrom... Passada la recta, anem ara cap a La Llagonne i la rotonda de Mont-Louis. Ja tornem a anar cap a Font-Romeu, passant per Bolquère i per Odeillo. I falten els "darrers" 3 km. fins a Font-Romeu, amb una pujada de 200 m.

Arribats a Font-Romeu hem de prendre la decisió: acabem, amb el que haurem fet uns 90 km. (recorregut curt) o fem el recorregut llarg, que suposa fer uns 36 km. més. Ens decidim per la segona opció, tot i que després pensarem que potser no calia. Fer el recorregut llarg vol dir girar cua i tornar a passar per on hem començat el dia fins la cruïlla d'Egat i, a partir d'aquí, una llarga baixada de més de 12 km. per la D-331 fins Estavar, on trobem un altre avituallament. A partir d'aquí, els següent 10 km. son donant voltes per la vall. Passem pel poblet de Ro, creuem pel mig de Llívia per la N-154 i ens arribem a Ur, on comença la, ara sí, darrera pujada del dia. Per la D-618, enfilem cap a Angoustrine, Targassonne i Egat. És el que els organitzadors han anomenat Coll d'Egat, de 15 km. i 600 m. No és un port molt fort, però els quilòmetres acumulats (110 km.) ja es noten tant a les cames com al cap. De nou passat el forn solar, tornem a haver de fer (...per aquí ja hem passat, no?) els 3 km. que ens porten fins a la meta. Un cop dutxats (les dutxes estan a l'altra punta del poble i una mica deixades de la mà de Déu) i dinats (un arròs blanc amb pollastre guisat que està prou bo, llàstima que no hi ha cervesa) enfilem cap a casa, deixant endarrere uns núvols negres que amenacen pluja.

Finalment, pensem que no ha estat una cicloturista especialment dura, però, sigui per la teoria de l'alçada del Miquel, o sigui perquè estem a finals de setembre i ja sabem que a partir d'ara el cicloturista comença a hivernar, se'ns ha fet una mica pesada.