XI Marcha Cicloturista Puertos de la Ribagorza, Pirineos 200

FITXA TÈCNICA

• Localitat: Graus – Osca
• Distància: 200 Kms. (encara que al Polar sortien 191 ??)
• Desnivell total: 3.100 aprox.
• Ports de muntaya:
• Castillo de Laguarres.   Desnivel: 480 m. Cota max: 1.060 m. 
• Serrate-Vilas del Turbón.  Desnivel: 375 m. Cota max: 1.070 m. 
• Puerto de Bonansa.  Desnivel: 390 m. Cota max.: 1.380 m.
• Col de Espina.   Desnivel: 510 m. Cota max.: 1.409 m.
• Col de Fadas.  Desnivel: 120 m. Cota max: 1.470 m
• Participants: 2.400

 

Divendres 15:30. El “Komando Concordia” comença a agrupar-se. Miquel “3 XL” porta el vehicle de combat i recull a la base al segon membre, Héctor, més conegut per “l’argentino”, un tipus fred i calculador que porta moltes missions a les seves espatlles. Arribem a la zona 3, a on ens tindria que estar esperant el tercer membre, Toni, el cervell tecnològic del Komando; opera amb gran habilitat qualsevol estri que porti una CPU. Toni no hi és...pensem en el pitjor i intentem contactar per ràdio amb ell...”estava fent la migdiada, ara surto...” surt i ja hi som tots. Avancem...!
 

Tres hores de camí fins arribar a Graus, pintoresc poble d’Osca a on hi ha el quarter general de la “Puertos de Ribagorza 2011”. Recollim tot l’equip de combat: maillot commemoratiu, dorsal per la bici, dorsal DIN-A4 per l’esquena (... és que era tamany foli...), xip, provisions i altres xorrades.

Un cop recollida la impedimenta, berenar per Graus i sortim cap a El Grado, poble a 20 minuts de Graus a on havíem trobat hotel (al costat de Graus tot era ple). A l’arribar a un poble proper a El Grado, apareix l’enemic i quan li preguntem per la carretera a seguir, ens enganya hàbilment i ens envia cap a Barbastro...40 minuts donant voltes...ja sabíem que la missió era perillosa, però quin mareig!. Arribem a l’hotel i cap a dormir que el dia següent serà llaaaaaaaarg.

6:30 toquen Diana, esmorzem i cap a Graus. A l’hotel també dorm un conegut, David, que pensa fer el recorregut curt.

8:30 donen la sortida ... més rara que un gos verd, perquè des de la carretera ens fan baixar per una pendent cap al camp de fútbol, tombar a la dreta i després tornar a pujar fins a la carretera de nou..?!? Dic jo, no hagués estat més fàcil sortir recte des de la carretera??? Bé, comencem a escalfar i d’entrada ja tenir el primer port, el Castillo de Laguarres. Com que el dia és esplèndid, pica el sol i comencem a notar les gotetes de suor baixant pel front. Un altre komando que es diu Latexco té els mateixos colors a la seva equipació, fet que provoca que als del Komando Concordia ens costi trobar-nos en mig del pelotó: Toni..., no que me llamo Carlos...ah perdona, es que me había confundido...! Baixada, tornem a passar per Graus i cap al segon port.

Destacar que a Graus i a les poblacions per a on passa la marxa, els civils ens reben amb  aplaudiments i crits d’ànims, que nosaltres responem amb petons i salutacions. Pujant al segon port ens trobem una zona d’obres de 200 m. de terra a on s’enfonsaven les rodes...l’enemic ens havia preparat el primer “camp minat”. El komando no tremola i creua la zona lliutant com a valents. D’agrair especialment els avituallaments que tenen de tot. Líquids: aigua, cola, aquarius; sòlids: entrepanets de pernil i formatge (els nostres preferits), taronges, plàtans, pomes, galetes amb granets de xocolata (ummm com entren!); centenars de voluntaris identificats per una samarreta taronja, la logística impecable!

Pujant a Bonansa porto davant al Komando Pobla de Segur, tres intrèpids operacions especials que pedalen en paral•lel, vaig a roda del de la dreta, el qual no se que kollons fot i cau cap a l’esquerra, li trepitjo el peu, fa caure al de la seva esquerra i aquest al tercer...s’aixequen els seus companys i li claven una bronca contundent...causen baixa i esperen que arribi l’ambulància per guarir les gratades que s’han fet...continuo pujant.

Arriba finalment a l’avituallament anterior a Col de Espina. Un agent doble enemic infiltrat intenta minar la nostra moral: “Uy, ya veréis lo que os espera, este es el más duro de todos”. Cap problema, el Komando està entrenat per pujar el que sigui. Destacar que a tots els ports hi ha cartellets que indiquen a cada Km. els quilòmetres restants i el desnivell mig que ens espera: “6 Kms. para la cima, próximo Km. al 7,5%”...jo quasi que era més feliç quan no hi havia tanta tecnologia i tant GPS i no sabies el que tenies per davant, doncs saber-ho quasi que emprenya una mica!

Les baixades ja us les podeu imaginar. Repassant les dades del meu Polar veig, Vel. Max.: 65 Kms/h, és a dir, per fotre’s una bona nata. Els paisatges espectaculars, la baixada del Col de Fadas passa durant uns quilòmetres per un gorg que sembla de pel•lícula d’Indiana Jones. Encara que el perfil indica que ja tot serà cap avall, com diu el filòsof-ciclista Ricard el sabi: “mai és tot baixada” ...i així va ser, pel que els plans i les petites pujades amb 160 Kms. a les cames  i amb el nostre inconfusible amic Vent-de-Kara (que no es perd una!) es feien gegants. Llavors és quan varem posar en pràctica el nostre entrenament tàctic, a roda del primer grup que hi passés, de les motos de la Guàrida Civil, o del que fos. Així ho varem fer i la veritat és que rodar en grup motiva i facilita la feina.

Varem arribar a meta, plat de ravioli fantàstic i aigua, molta aigua. El temps fet com sempre espectacular...ui, ui, que li passa a aquest teclat...xv6as%%... phfa0yoda$86, un virus potser...l’enemic............. hores i 15 minuts, com us deia, espectacular!

Tornada a l’hotel i a veure el Barça – Manchester, final de la Champions. Bé, no cal que us digui com va acabar el partit, no?

La setmana vinent el Komando atacarà per dos fronts: Mont Rebei en BTT i La Bonaigua en carretera. Informarem de totes les missions. Kambio y Korto.