Sortida clàssica llarga de tot el dia. Passem pel Pla de la Calma i baixem pel nord del Montseny. Arribada a dinar a l'Esquirol
Confirmar assistència per planificar els vehicles.
XX Quebrantahuesos 2010 -CARRETERA-
Dissabte 19 de Juny. Marxa cicloturista clàssica amb sortida des de Sabiñánigo.
La nostra crònica (compte, que és un totxo)
Aigua i fred... aquest és el resum de la Quebrantahuesos 2010.
Marxa amb sortida de Sabiñánigo i amb la participació de 7 socis del Club: Albert, Héctor, Miquel, Ramón, Toni Cuixart, Toni Escriche i Xavier (ordre alfabètic, per evitar susceptibilitats) tenint 205 km. per endavant i un desnivell acumulat de més de 3.500 m. L'Escriche va començar amb problemes després de l'estranya desaparició d'un pedal de la bicicleta, imprevist que es va poder solucionar de forma satisfactòria gràcies al suport d'Orbea (assistència tècnica de la marxa) que li van deixar un pedal i cala.
Sortida puntual a les 7:30 (és d'hora, però ja portem 2 hores i mitja desperts i hem esmorzat... espaguetis -sí, a les 5 del matí menjàvem espaguetis- seguint les instruccions del nostre estimat director esportiu (gràcies Miquel per haver-te llegit tal quantitat de llibres de nutrició esportiva). La sortida sota la pancarta dura més de mitja hora degut a la quantitat de participants; per evitar problemes amb els temps cada "corredor" marca el moment real de pas per la sortida amb el seu xip; en aquests moments llueix un sol prou maco i una temperatura molt agradable: sobre els 17 graus, res a veure amb el que ens espera.
Els primers 40 km. es roda ràpid i en un gran grup, encara no s'han fet els grupets que es muntaran al llarg del dia. A partir d'aquí comença el primer port, Somport, 19 km. amb un desnivell de 687 m., sense rampes especialment fortes, les màximes són del 6-7%. Ens comencem a trobar gent que plega; la veritat és que mirant cap endavant el cel està ben negre: es com ficar-se a la boca del llop. A mitja pujada la pluja ja és intensa i a falta de 2 km. del port ens trobem el primer avituallament del dia i ja estem ben xops; es fa difícil continuar, però encara es fa més difícil abandonar després dels mesos que portem preparant-nos per la "Quebranta", o sigui, que continuem ficant-nos en un ambient cada cop més humit i fred. La baixada és, simplement, horrorosa: no es veu -per la pluja, per la boira, per les ulleres entelades-, no es pot controlar la bicicleta per l'asfalt i mullat i no es pot frenar com cal perquè els dits ja han perdut la sensibilitat -que no recuperarem fins el vespre-. Afortunadament a cada corba hi ha un voluntari -semblen ombres sortides del bosc- que amb banderes vermelles i xiulets ens avisen i evitem les sortides de carretera que sense ells haurien estat molt més nombroses del que ho van ser. Son gairebé 50 km. de baixada per una carretera que ens ha reservat la gendarmeria i està tancada a la circulació (hale, també fem arribar el nostre agraïment als gendagmes fgancesos); a costat i costat de la ruta trobem gent que ha abandonat per hipotèrmia coberts amb mantes de la Creu Roja i d'altres que entren als cafès a prendre alguna cosa calenta. Encara que sembli mentida, estem desitjant que comenci la pujada, per entrar en calor.
A partir d'Escot comença el segon port del dia: el Marie Blanque, amb els seus 9 km. i 687 m. de desnivell; aquí si trobarem rampes de fins el 16% (ho penses i dius que la bici ha d'anar cap enrere...). L'asfalt és nou, el que s'agraeix, i aquests fgrancesos tenen indicacions a cada km. amb la distància i desnivell total que falta i % de pujada del següent km. (a vegades no saps si és millor saber-ho o, simplement, viure en la ignorància quan et diuen que el proper km. té un desnivell mig del 13%). El cim coincideix, aproximadament, amb la meitat del recorregut... pensem que ja és impossible mullar-nos més i que a partir d'ara comença el compte enrere. L'avituallament a dalt del Marie Blanque es troba en un prat que la pluja ha convertit en un gran fangar i trobem a faltar les nostres estimades BTT i sabates de muntanya.
Després de la baixada i rodar uns quants kilòmetres per carreteres ja obertes a la circulació -sortosament la pluja ja no és tan intensa i fins i tot deixa de caure durant alguns curts moment- ens preparem pel tercer port del dia: des de Laruns, el port del Portalet, de 29 km., amb un desnivell total de 1.265 m. i molts trams amb rampes del 7% i del 8% (per sort, ja no haurà gaires estones amb desnivells de més del 10%). Es una pujada que es fa, relativament, bé, ja que és una carretera important, ample i amb molt bon asfalt; també ajuda la quantitat d'aficionats que, a un costat i l'altre de la carretera ens donen ànims i fins i tot ens ofereixen beguda (és com les imatges de la tele del Tour, aficionats amb les seves rulots, les taules de càmping, cantant i cridant i fent saltironets...). Si en un dia amb una meteorologia tant desagradable com la d'avui hi ha aquesta quantitat de "públic", els anys que el clima acompanyi, això deu ser la repera. Es veuen sobre tot moltes ikurriñas i se senten crits en un idioma incomprensible... deu ser euskera.
Un cop superat el port ens espera la darrera baixada important, el dia sembla que es comença a obrir i ja no hi han tants núvols, però continua plovent. La baixada torna a ser perillosa, la carretera, ample i en bon estat, incita a córrer, però el sentit comú (tot i congelat, encara en queda una miqueta) ens diu que millor no fer-ho, ja que els frens comencen a no respondre; de tant en tant passa algun suïcida a tota pastilla... com hagi de frenar s'anirà al barranc.
Després d'uns 20 km. de baixada, passant per l'estació de Formigal, on hi ha un altre avituallament (i un gran hangar de recollida de bicicletes d'alguns dels abandonaments) ens desvien de la carretera principal per fer el darrer port Hoz de Jaca. Vist amb perspectiva sembla un port de joguina, més apte per una sortida de BTT que per una marxa de carretera: són 2 km. amb un desnivell de 179 m. (algunes corbes del 15%, però a trams curts). Casi que el pitjor es creuar el poble del Pueyo de Jaca amb el terra de llambordes -recorda les famoses proves del Nord de França sobre pavès-. Aquesta carretera ja està en un estat lamentable (tornem a trobar a faltar les bicis de muntanya), i torna a estar plena d'aficionats (alguns amb música i taules plenes d'ampolles buides de cervesa...) que continuen animant i cridant (sembla que la cervesa té alguna cosa a veure).
Un cop baixem anem a sortir a la carretera general que ens portarà fins a Sabiñánigo de tornada. Gairebé 30 km. sense cap pujada i rodant a molt bon ritme; a més, ha parat de ploure i ha començat a sortir el sol. Es fan grupets i es van donant relleus (bé, no tothom dona relleus, però ja se sap); quan passem per Biescas, a 12 km. l'alegria comença a ser general... som-hi.
I finalment, arribada a Sabiñánigo (després de donar una volta que sembla una presa de pèl) amb un dia fred però radiant -sembla mentida l'aiguat que ens ha caigut fa poca estona- i a recuperar forces amb una paperina amb pasta i amanida, cervesa, coca-coles, galetes...
Ara només ens falta esperar recuperar la bici del Miquel que ha trencat un radi a pocs kilòmetres del final i per poc no ha pogut acabar el recorregut. Anem a la nau on les porten i veiem el tràiler que les porta -es impressionant pensar que han de portar les bicis amb tràiler i no amb la típica fragoneta-.
I un cop recuperada i tornat el pedal del Toni, cap a la dutxa i a sopar... avui no hi haurà sortida nocturna. I durant el sopar el tema de conversa ja es pot imaginar: repetir i repetir les anècdotes del dia i preparar-nos per la QH 2011.
Algunes dades estadístiques facilitades per l'organització: inscrits 8.300, dels que van prendre la sortida 6.600 (després del que costa, i no només econòmicament, fer l'inscripció és curiós la quantitat de gent que va renunciar abans de començar). 1.500 van abandonar al llarg del recorregut (un 23%!!!) per motius diversos, però principalment pel fred. Es van esgotar les 300 mantes tèrmiques que havia previst la Creu Roja i més de 800 bicicletes van haver de ser recuperades (el vehicle que les baixava era un tràiler,...). Como a dada curiosa, sembla que van sobrar quantitat de litres de cervesa; segur que si hagués estat cafè calentó s'hauria acabat, però qualsevol ho pensa.
No volem acabar sense agrair l'organització, la Creu Roja, Protecció Civil, Orbea -10 cotxes d'assistència en ruta-, sí, Guardia Civil i Gendarmie també, i sobretot, sobretot, els voluntaris que es van passar el dia sota la pluja, tant als avituallaments com els controls avisant de corbes perilloses, tallant el tràfic i evitant problemes i accidents que sense ells haurien estat molt més nombrosos.
I acabem amb el mateix resum de l'inici: aigua i fred.
Fins la Quebrantahuesos del 2011!!!!
Alguns enllaços d'interès
Diario del Alto Aragón
Heraldo de Aragón
EsCiclismo
I un fantàstic vídeo del Club Ciclista Sant Andreu
Sopar Social
Convidem a tots els socis i als col.laboradors de la Cabrilenca i Cabrilenca-BTT, al sopar anual que celebrarem el proper dijous 1 de juliol al restaurant L'Hort de Cabrils. En breu rebreu més informació i les indicacions per confirmar assistència
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada