Sortida de Cabrils dijous 19 per arribar a Bagnères de Bigorre a dormir
DIVENDRES 20 D'AGOST
Bagnères-Bagnères pel Tourmalet
Descarregar track per GarminIBP Index: 150 BD
La sortida d'avui té com a fita el Tourmalet, mític port dels Pirineus, molt freqüentat al Tour. Sortint de Bagnères de Bigorre, comença cap el Nord, en pla, fins el poble de Pouzac, des del que virem cap l'Oest, en continus puja-baixa, sense massa complicacions i passant per petits pobles cap a la vall de Lourdes, on girem cap el Sud; el paisatge és realment maco: petits turonets amb boscos d'un verd intens. Continuem per carreteres locals, en perfecte estat, deixant a l'esquerra la carretera que puja al Hautacam (queda pendent per una propera ocasió) i fins arribar a les Gorgues de Luz on per una carretera ja important i molt transitada en pujada de forma suau però constant s'arriba fins a Luz-Saint-Sauver, centre turístic de muntanya de primer ordre on ja s'observa l'atracció ciclista del Tourmalet. Aquí comença l'ascensió pròpiament dita; amb 53 km., les forces encara estan prou bé. Seran 18 km. i fins arribar als 2.115 m. d'alçada del port des dels 715 actuals. El primer tram de 7 km. fins a Barèges (1.180 m.) no tenen massa complicació, és a partir d'aquí que la cosa es complica, amb (segons les indicacions "oficials") quilòmetres de pujada mitja del 9%. La pujada, com és d'esperar, és durilla però no fa massa calor i arribem al port a on hi ha un munt de gent fent-se fotos. La baixada és espectacular fins a Sainte-Marie-de-Campan, passant per la Mongie amb una carretera que convida a la velocitat. Des de Sainte-Marie fins a Bagnères, després d'haver reposat forces a una terrassa, son uns 11 km. per una carretera també en molt bon estat i amb lleugera baixada però amb molt de trànsit. En resum, hem fet una mica més de 100 km., un desnivell positiu acumulat de més de 2.000 m. i hem pujat al Tourmalet; les sensacions son molt bones i això ens dona ànims per l'etapa de l'endemà.
DISSABTE 21 D'AGOST
Bagnères-Bagnères per Val Louron
Descarregar track per GarminIBP Index: 179 AD
L'etapa d'avui es presenta més llarga i amb més desnivell que la d'ahir, però comencem molt animats per tal com vam acabar. La sortida és per on vam tornar ahir, cap a Sainte-Marie-de-Campan i d'aquí cap a la Payolle; si ahir era de lleugera baixada... avui és de lleugera pujada; però amb la fresqueta del matí es fa molt bé. Al replà de la Payolle (ple a vessar de Roulottes i Motorhomes, com a tot arreu del Pirineu francès) deixem a l'esquerra la carretera que puja al famós Col d'Aspin i ens enfilem cap al Col de la Hourquette d'Ancizan (1.550 m.), molt menys conegut, però comparant desnivell i distància més dur. La carretera és més dolenta i també ho és a la baixada, cosa que pateixen els canells. El descens acaba a la carretera que, venint del Col d'Aspin va cap al túnel de Bielsa en direcció sud. Es continua per aquesta i, abans d'arribar a Saint-Lary-Soulan es trenca cap a l'Est per la que serà la segona ascensió del dia. La calor ja comença a apretar i ens fa patir més de l'esperat en aquesta pujada que, sortint de Bourisp (uns 800 m.) arriba al Col de Val de Louron-Azet (1.580 m.); a més de la calor, hi han molts trams a mitjanes del 8-9% i s'arriba al 13-14%. Els dos colls d'avui els trobem més durs que el Tourmalet... però sense l'encant i el màrqueting que envolta aquest. Un cop baixat aquest port, per una carretera també en bastant mal estat, ens dirigim cap el Nord, passant per Arreau i deixant a l'esquerra la carretera que baixa del Col d'Aspin. La carretera per la que circulem és molt transitada i està en molt bones condicions i arribem a Hèches, sota un sol de justícia que amenaça amb deixar-nos fora de combat en qualsevol moment. A partir d'Hèches, per carreteres locals molt estretes ens adrecem cap a l'oest pensant que ja estem al tram final, ja que el comptaquilòmetres ens marca més de 90 km. Però no és així, els següents 20 km. se'ns fan interminables, molta calor, un continu pujar i baixar i cap font. Hem de demanar aigua a uns paysans que estan preparant una festa popular (recordem que és un dissabte d'agost). A manca d'uns 10 km., després de passar la abadia cistercenc de l'Escaladieu (sembla molt important per la història local) ens venen els darrers cops de sol i la penúltima rampa: 5 km. a una mitjana del 7% i puntuals del 13-14%. Els darrers 10 km. es fan per una carretera ja molt més important en direcció sud-oest i tret d'algun tram en pujada és baixada... menys mal perquè sinó, l'ocella (pájara) hauria estat fenomenal. Finalment, i en pitjors condicions del que esperàvem, arribem a Bagnères on ens bevem una quantitat important d'aigua (encara que sembli mentida el cos no ens demana altre tipus de líquid), ens refresquem en una font ornamental i, amb la satisfacció del repte complert, tornem cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada